Vivim en un societat en la que tot passa molt de pressa, els mesos , els anys. Paraules com paciència, procés de maduració, reflexió, semblen d’una altra època, passades de moda en uns temps en els que l’immediatesa ho decideix tot, com l’aire que respirem que omple els pulmons.

Si no hi és a les xarxes, no existeix. A l’estil britànic, en que si no ho ha publicat The Times, no ha passat. Coses com buscar feina, parella o vivenda passen a les xarxes cada vegada amb més normalitat. I això és velocitat...velocitat que massa sovint no et deixa reflexionar sobre les essències, sobre els perquès, sobre la forma en que fem les coses. Alguna parella tristament ho haurà deixat estar amb un SMS...

Per això cada dia és més necessari dedicar temps a les coses importants, com quan planteges un projecte dissenyat per a donar vida a un espai, sigui un comerç, un bar, un estudi o l’habitació de la canalla. L’espai pot ser fred, buit, sense ànima, però la voluntat de fer-lo càlid i habitable neix a l’interior de la dissenyadora que a travès dels materials, formes i colors, transmet un concepte pensat i interioritzat. Fa màgia transformant idees i necessitats en funcionalitat, impacte visual, comoditat o estètica.

“Només la il.lusió d’un projecte, la inquebrantable voluntat de crèixer i la voluntat granítica de superar els inconvenients fan que el vaixell travessi l’oceà.”

D’una peça d’ocumé surt un tirador per a obrir calaixos, en un troç de DM fresem el logo de la botiga, convertim un panell de fenòlic en un gronxador per als nens, i això és màgia.

Es pot fer màgia des d’una nau industrial ? Què es pot fer quan comences en 2.000 m2 desballestats, mal pintats, on cau més aigua quan plou que per l’aixeta quan l’obres ? què fas quan tot penja d’un fil i està a punt d’explotar ? A qui vols convèncer quan la carcassa fa molt de temps que tremola ? Només la il.lusió d’un projecte, la inquebrantable voluntat de crèixer i la voluntat granítica de superar els inconvenients fan que el vaixell travessi l’oceà. A voltes en un mar agressiu i violent , d’altres més calmat i tranquil. Sovint amb companys de viatge, d’altres a soles, però sempre amb determinació. I això també és màgia.

Quan l’espai que ens acull facilita a d’altres transformar els projectes en realitats, és molt més que un mitjà per a guanyar-se la vida, és un vehicle per a fer realitat els somnis de les persones que, de forma pacient donen forma als materials fins a proveïr-los d’una nova vida en una vivenda, un local, en una galeria d’art.